L’Espectacle

LA HISTÒRIA

Les actuals passions són una evolució lògica dels anomenats misteris.

EDAT MITJANA

L’espectacle de la Passió enllaça amb la tradició medieval dels Misteris representats a l’interior de les esglésies durant la Pasqua, on es mostraven escenes de la vida de Crist, els apòstols o la Mare de Déu, i dels ‘tropus’, afegitons musicals i textuals que adornaven i engrandien els himnes i cants litúrgics de l’època. L’origen d’aquesta tradició se situa a Occitània als voltants del segle X, tot i que alguns historiadors remunten els ‘tropus’ a la França carolíngia dels segles VIII-IX.

Des que en tenim constància, a Esparreguera la Passió s’ha representat sempre en català, essent un dels pocs àmbits que ha resistit les contínues prohibicions i persecucions de la nostra llengua.

Amb el pas del temps les representacions van anar evolucionant cap a un format cada cop més teatral que anava més enllà de la mera lectura de les Escriptures. Així, l’aparició de diàlegs entre els personatges i la presència cada vegada més important de textos i músiques profanes va esdevenir habitual. Al segle XIV ja podem trobar autèntics espectacles escenogràfics que també seran representats en carrers i places, amb molt arrelament al Principat i un marcat caràcter popular, que adoptarà el català com a idioma primordial en detriment del llatí. En aquest sentit cal destacar que, des que en tenim constància, a Esparreguera, la Passió s’ha representat sempre en català, essent un dels pocs àmbits que ha resistit les contínues prohibicions i persecucions de la nostra llengua.

EDAT MODERNA

La presència cada cop més destacable d’elements profans i el creixent caràcter popular de les representacions va provocar que el Concili de Trento (1545-1563) prohibís aquestes escenificacions a l’interior dels temples. Això, per contra, reforçà el seu arrelament popular ja que l’organització i finançament anà a mans dels diferents gremis d’oficis. És segurament en aquesta època quan hauríem de situar la Passió d’Esparreguera dins la llista de passions de l’anomenada ‘riba del Llobregat’, una de les zones més actives i amb més concentració de passions a la Catalunya dels segles XVII i XVIII. S’encetà aleshores un intens període de prohibicions tant civils com eclesiàstiques de les passions al llarg dels segles XVIII i XIX, fet que provocà que la majoria desapareguessin abans d’arribar al segle XX. La Passió d’Esparreguera, però, va resistir aquestes prohibicions i va saber mantenir i modernitzar la seva tradició.

Hauríem de situar la Passió d’Esparreguera entre les anomenades passions de la “riba del Llobregat”, una de les zones més actives i amb més concentració de passions de la Catalunya moderna.

Malauradament, Esparreguera ha estat escenari de diversos conflictes bèl·lics al llarg de la seva història que han comportat la reiterada destrucció i saqueig de documents i arxius tant civils com eclesiàstics. Per aquesta raó, a hores d’ara (i a l’espera de futures evidències) no ens ha arribat cap document anterior a 1875.

En aquest situació prenen rellevància les fonts orals i la tradició familiar transmesa de pares a fills. Diversos testimonis recopilats a la primera meitat del segle XX remunten les representacions de la Passió, escenificades a la plaça de l’Església, ja a finals del segle XVIII. Fins i tot s’ha parlat de l’existència d’un document desaparegut que faria esment de les representacions a Esparreguera en una data tan llunyana com el 1588. Però el cert és que a dia d’avui encara treballem en la recerca de testimonis escrits dels orígens de la nostra tradició.

EDAT CONTEMPORÀNIA

Al segle XIX vivim un fenomen d’expansió dels teatres com a edificis específics arreu de Catalunya. I és en aquest moment on trobem documentat per primera vegada l’espectacle de la Passió, que ja es representava al teatre de ‘la Siempreviva’ l’any 1875 amb text de fra Anton de Sant Jeroni i música a càrrec de la família Monné.

El tombant del segle XX visqué una efervescència de societats culturals, recreatives i polítiques a Esparreguera

El tombant del segle XX visqué una autèntica efervescència de societats culturals, recreatives i polítiques a Esparreguera. El 1882 es creà la societat ‘l’Estrella’, de la qual en sorgirien d’altres com ‘Porvenir Esparraguerense’ o ‘la Alianza’. Així, ja al 1901, la Passió es representava de forma simultània per dues societats: la de ‘la Siempreviva’ i la de ‘la Alianza’ (que es representava al Teatre Nou, posteriorment anomenat Teatre Modern d’Esparreguera i que acabaria essent conegut pel nom de Teatre de l’Estrella). Aquesta duplicitat, però, durà poc, ja que la Passió de ‘la Siempreviva’ havia entrat en declivi i poc després deixaria de representar-se. Per la seva banda, la societat ‘la Alianza’ es va dissoldre el 1910, tot i que les representacions de la Passió van continuar sota el patrocini de diversos particulars fins el 1915, any en què es fundà la companyia ‘Foc Nou’. El 1920 es creà la societat ‘Ateneu Nacionalista’, que el 1928 inaugurà el seu propi teatre i inicià les representacions de la seva pròpia Passió, entrant en competència directa amb la Passió de ‘l’Estrella’, fet que provocà una crisi econòmica d’ambdues passions que va deixar la vila sense representacions durant sis anys. Després d’aquest període de crisi, el 1935 i 1936 tant ‘l’Estrella’ com ‘l’Ateneu’ van reiniciar les representacions amb notable èxit.

L’esclat de la Guerra Civil obligà a l’aturada de les representacions fins l’any 1940, quan es creà el Patronat de la Passió

L’esclat de la Guerra Civil obligà a una nova aturada de les representacions fins que l’any 1940 es reprengueren al teatre de ‘l’Estrella’, aconseguint, no sense traves, que se seguissin escenificant en català. A les darreries d’aquell mateix any es creà el Patronat de la Passió, que fou absorbit, el 1941, per ‘Educación y Descanso’ amb la creació de ‘la Junta Delegada de la Pasión’ encapçalada per l’alcalde de l’època. El mateix 1941, les representacions de la Passió van traslladar-se, definitivament, al teatre de l’Ateneu, on es representaria fins el 1968. Aquest període va veure l’eclosió definitiva de l’espectacle de la Passió com a fenomen cultural i de masses, i es va haver d’ampliar el nombre de representacions fins a deu i onze davant l’allau de públic que cada any omplia el teatre.

A partir de 1941, la Passió d’Esparreguera es converteix en fenomen cultural i de masses, havent d’ampliar el nombre de representacions a deu i onze

A principis dels anys 50, la Passió d’Esparreguera veié la necessitat de modernitzar-se i adoptar un nou text que substituís el de fra Anton de Sant Jeroni, original de 1772 i considerat ja massa arcaic pels gustos de l’època. Aquesta tasca fou encarregada a Mossèn Marçal Martínez, el text del qual es representà entre 1952 i 1959. Poc després es va encarregar un nou text a Ramon Torruella, poeta esparreguerí i home molt vinculat a l’espectacle. Torruella, que ja havia participat en arranjaments de textos anteriors i havia creat algunes escenes noves, presentà el 1959 un text completament nou i de gran contingut dramàtic que es començà a representar el 1960.

Davant el gran èxit de les representacions de la Passió d’Esparreguera, que feien que l’Ateneu quedés petit es començà a planejar la construcció de l’actual Teatre de la Passió, inaugurat el 1969

Davant el gran èxit de les representacions de la Passió d’Esparreguera, que feien que l’Ateneu quedés petit, a la dècada dels 50 es va començar a planejar la construcció d’un nou teatre, més ampli i adequat a les exigències escèniques i tècniques del teatre contemporani. Finalment, el 1969 s’inaugurà l’actual Teatre de la Passió on s’hi representa l’espectacle des d’aleshores.

El 1976, el mestre esparreguerí, Josep Borràs, presentà tota una nova partitura inèdita, específicament escrita per a la Passió d’Esparreguera i que és encara representada per una orquestra i un cor en directe. Això acabaria de donar forma a la Passió d’Esparreguera que tenim l’orgull d’oferir al públic en l’actualitat.

La Passió en el segle XX

De 1900 a 1920

Grup de Governants (1906)

Jesús davant de Pilat (1923)

Entrada a Jerusalem – La Estrella (1926)

De 1920 a 1940

Entrada a Jerusalem (1926)

Sant Sopar (Teatre de l’Ateneu, 1935)

Magdalena (1928)

Crucifixió (1935)

Entrada a Jerusalem (1936)

Jesús davant Pilat (1934)

De 1940 a 1960

Sant sopar (1941)

Baptisme de Jesús (1948)

Sermó de la muntanya (1958)

De 1960 a 1980

Sessió del Sanedrí (1960)

Convesió de la samaritana (1970)

Entrada a Jerusalem (1979)

De 1980 a 2000

Escena (1985)

Entrada a Jerusalem (1996)

Entrada a Jerusalem (1997)

La Passió d’Esparreguera fou declarada d’interès nacional l’any 1983.

L’Espectacle

EL TEXT