L’Espectacle

EL TEXT

Llum en la nit i doll insospitat de benaurances

Desconeixem els textos representats anteriorment al 1875, però, tenint en compte que aleshores es representava una versió del text de fra Anton de Sant Jeroni, cal suposar que aquesta devia ser l’obra representada al llarg del segle XIX.

El text de Fra Anton fou publicat al darrer terç del segle XVIII i es representà a Esparreguera, amb modificacions, fins el 1952

La Sagrada Passió y mort de Nostre Senyor Jesu-Christ de fra Anton de Sant Jeroni va ser publicada al darrer terç del segle XVIII, essent objecte de diverses edicions i modificacions al llarg dels anys. Estava formada per set actes i diversos quadres on destacaven la conversió de la Samaritana, la conversió de Maria de Magdala, l’entrada a Jerusalem, el comiat de Jesús i Maria, el Sant Sopar, la traïció de Judes, les negacions de Pere, el suïcidi de Judes, la flagel·lació, la condemna a mort, la crucifixió i davallament, la resurrecció i l’aparició a Maria de Magdala. El text era d’estil poètic en el que hi predominaven els versos heptasíl·labs alternats amb versos de cinc síl·labes i apariats. Literàriament, el text se cenyia força al llenguatge evangèlic, excepte en aquells quadres que no tenien equivalent al Nou Testament com el pròleg, la conversió de Maria de Magdala o el centurió, on fra Anton desenvolupà una acció amb més llibertat i creativitat literària. Aquests eren, precisament, els quadres més emotius i que més arribaven a l’espectador.

A partir de 1944, Ramon Torruella va anar reformant el text de forma gradual, traient i afegint versos, polint el lèxic i, fins i tot, substituint alguns quadres i incorporant-ne de nous

El 1944, el llenguatge arcaic de l’obra de fra Anton es considerava abastament desfasat, allunyat de la realitat de l’època i poc versàtil per a les exigències artístiques i dramatúrgiques contemporànies. En aquesta data, el Consell de la Passió d’Esparreguera encarregà al poeta esparreguerí Ramon Torruella la revisió de l’obra original. Ramon Torruella va anar reformant el text de forma gradual, traient i afegint versos, polint el lèxic i, fins i tot, substituint alguns quadres i incorporant-ne de nous. Quadres com la conversió de Maria de Magdala, la disputa de Jesús amb els fariseus, l’expulsió del maleït o l’Al·leluia dels Apòstols tindrien una nova versió el 1945. El 1947, Torruella introduí el quadre del cec de naixença. El 1948, va refer la conversió de la Samaritana, dotant-la d’un llenguatge més literari, i escriví Jesús consola les dones de Jerusalem. El 1950, reescriví també el comiat de Jesús i Maria, alterà fragments dels parlaments de Pere, Josep d’Arimatea i Nicodem, i canvià el sermó de la muntanya, entre d’altres. A mitjans del segle XX, la Passió d’Esparreguera comptava amb set actes dividits en cinquanta-set quadres, amb un text on es barrejaven l’obra de Fra Anton i totes les modificacions i creacions de Ramon Torruella.

El text de mossèn Marçal Martínez, estrenat el 1952, suposà un canvi radical ja que introduí nous quadres i s’apartà de tota la tradició anterior

Malgrat els esforços, però, la Passió d’Esparreguera considerava que el resultat no satisfeia la voluntat de representar una obra moderna i espectacular, que era l’objectiu principal de l’entitat, i el 1951 es decidí deixar d’apostar per aquesta via de la revisió constant i prendre un nou camí encarregant un text de bell nou. Així, el Retaule de la vida, passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist, del poeta i dramaturg mossèn Marçal Martínez i Balaguer, poeta, dramaturg i rector de Martorell, començà a representar-se l’any 1952 i suposà un canvi radical d’estructura ja que introduí quadres nous alhora que s’apartà dels textos anteriors. D’un estil força més literari que el de fra Anton, el Retaule s’estructurà en vuit actes dividits en quaranta-nou quadres mantenint, això sí, la divisió del matí (on es representava la vida pública de Jesús) i la tarda (on es representava la passió, mort i resurrecció). L’únic lligam amb la tradició anterior era la forma poètica del text, on els versos dominants eren els heptasíl·labs, alternats amb els de nou i deu síl·labes, a més d’alguns versos lliures, així com la seva estreta vinculació amb el llenguatge evangèlic.

A les darreries de la dècada de 1950, la Passió d’Esparreguera va fer un nou salt transcendental endavant: encarregà un text nou a Ramon Torruella, que s’estrenà el 21 de febrer de 1960 

Pocs anys després, i malgrat el valor literari del nou text, la limitada força dramatúrgica del Retaule va dur la Passió d’Esparreguera a fer un nou salt transcendental endavant. Així, al final de la dècada de 1950 se li encarrega a Ramon Torruella, aquest cop sí, un text nou i inèdit. Finalitzat el 1959, el text de Torruella s’estrenà al Teatre de l’Ateneu el 21 de febrer de 1960, tot i que el mateix autor no va parar d’afegir-hi modificacions i actualitzacions fins a la seva mort el 1968. Torruella, gran coneixedor de l’obra de fra Anton i de les Escriptures, realitzà una obra d’estructura clàssica, d’alta qualitat poètica però amb una força dramàtica i una tècnica superior a totes les anteriors, convertint la Passió d’Esparreguera en un drama èpic i espectacular. Evidentment, com marcava la tradició, el text també era poètic, però en aquest cas els versos predominants eren els hendecasíl·labs, essent la resta octosíl·labs, tot i que en alguns quadres hi predominaven també els decasíl·labs.

Torruella creà una obra d’estructura clàssica, d’alta qualitat poètica però amb una força dramàtica i tècnica superior a totes les anteriors, convertint la Passió d’Esparreguera en un drama èpic i espectacular

 Actualment, la Passió d’Esparreguera es representa amb el text de Ramon Torruella i la música de Josep Borràs, i està estructurada en quatre actes, dos al matí on es representa la vida pública de Jesús, i dos a la tarda amb la passió, mort i resurrecció, amb un total de trenta-sis escenes, una seixantena de personatges amb text i centenars d’actors a escena.

Els autors

L’Espectacle

LA MÚSICA